Partit d'emocions fortes el que es preveia el diumenge passat a Vallgorguina. La Inacsa es presentava al camp amb els jugadors justos (només un canvi), sabent que es jugava mitja lliga a Vallgorguina (on l'any passat va empatar, perdent dos punts que els van fer allunyar de la possible promoció d'ascens), i tenint en compte que els vallgorguinencs estaven una mica "mosques" pel comportament d'algun jugador i del cos tècnic dels batlloriencs a la primera volta.

Així les coses, es va iniciar el partit sense concessions, anant els dos equips a per totes des del principi i donant un bon espectacle al públic que s'havia atansat a Vallgorguina (entre ells el nostre amic, i millor persona, entrenador de l'Ametlla). El que va donar els primers símptomes de voler avançar-se almarcador va ser l'equip visitant, que presentava una alineació plena d'il·lustres de la categoria, amb molts quilòmetres als camps de tercera, segona i primera regional, i s'apropaven a Tong-Po amb perill, però sense definir, fins que, sobre la mitja hora de partit, un dels davanters va rebre d'esquena prop de la frontal, es va girar i va agafar a Tong-Po a contrapeu fent pujar el 0 a 1 al marcador. Els de Vallgorguina, lluny d'esporuguir-se, es van treure el son de les orelles i van assetjar els visitants fins que una jugada sense aparent perill va acabar amb un error del porter visitant que Pelusa va aprofitar per empatar el matx. Sense més jugades d'interès, es va arribar a la mitja part.

La segona part va començar com el final de la primera, el Vallgorguina abocat a l'atac i la Inacsa defensant-se bé i sortint amb perill a la contra. Tot i que el joc, en aquesta fase del partit va quedar reduït bàsicament a una franja de 30 metres al mig del camp, als 10 minuts un dels visitants controla a 30 metres de porteria i d'esquena, es gira i enganxa la pilota perfecta aconseguint un golàs antològic per tot l'escaire d'un Tong-Po que poca cosa podia fer davant d'aquest xut. 1 a 2 al marcador i amb aquest resultat es succeeixen les millors jugades del Vallgorguina, en una d'elles Pelusa es queda sol davant del porter i no aconsegueix batre'l, després d'una bona passada en profunditat, i en una altra el mateix Pelusa, a passada de Muten, corre 40 metres sol i quan està davant del porter ni toca la pilota fallant el gol més clar de tota la seva dilatada carrera futbolística (tot seguit simula una lesió per evitar la mofa dels seus companys després del garrafal error i és substituït). Finalment, però, a 10 minuts per la finalització del matx, en una jugada enrevessada dins l'àrea de la Inacsa, Momia aconsegueix l'empat a 2 (el redactor no va veure el gol, però fons extraoficials assenyalen que l'àrbitre havia xiulat gol després del xut de Guichen i que Momia la va acompanyar a dintre la porteria una vegada ja s'havia xiulat el gol... farem una enquesta a veure què hi diu l'afició...).

Tot i que el partit semblava que acabaria amb empat, ja en el minut 90 els visitants pengen una pilota dins l'àrea que és refusada en primera instància per Negro, però la Inacsa insisteix i la torna a penjar a dins i quan Negro es disposa a refusar, és objecte de falta que l'àrbitre no veu i que aprofita el davanter per establir el definitiu 2 a 3 al marcador.

Partit de coratge i esforç, on es va perdonar massa (mea culpa) i resultat molt negatiu, que no reflexa el joc ni les ocasions de cada equip, on mereixíem com a mínim l'empat. A seguir treballant, que els resultats ja arribaran (segurament l'any que ve, jejeje!)

Jugador Estrella Damm: Momia

L'11 de Pacho i Muñequeras: Tong-Po, Wampyxanco, FDS, Negro, Zambrotta, Fideu, Muten, Longaniza, Txaian, Pelusa i Vespino. A la banqueta: Guichen, Hamster, Momia, Panotxa i Tonyina.

Resultats i Classificació: mireu els links!!!

Per aquesta setmana, entre baixes i sancions encara haurem de córrer a fer la fitxa a Pedrito de Can Puigdemir... i ens visita l'Olímpic de la Garriga, un dels equips que, personalment, més m'ha agradat pel futbol que practica i que la seva classificació (com en el nostre cas) no demostra els quilats de futbol que porten a les cames. Tot i això, els espera un infern verd!!!! Força Vallgor!!!